¿SIRVE LA EDUCACIÓN MEDIÁTICA PARA HABLAR SOBRE EL AMOR? UNA EXPERIENCIA N'VIVO
Muchos dicen que los programas, series, películas y la televisión a grandes rasgos genera una especie de estereotipos en la sociedad; algunos de ellos llevarían marcados ya muchos años. Pero, ¿es posible que una mayor alfabetización audiovisual ha de permitir a las personas una comprensión más eficaz de los discursos mediáticos? En esta pregunta se basa la hipótesis de la investigación de la
doctora en comunicación audiovisual Sue Aran ¿Sirve la educación mediática para hablar sobre el amor? Una experiencia N’Vivo.
El objetivo del trabajo, por una parte, se tratará de exponer algunos de los resultados obtenidos a partir de la investigación Media,
Cultura and Communication de la Universidad de Londres en colaboración con el Centro de Estudios de Niños, Jóvenes y Media, dirigido por el profesor David Buckingham.
“Joves, amor i sèries de televisió. Incidència de l’alfabetització audiovisual en la
(re)interpretació dels relats amorosos televisius”
Les sèries de televisió emeten continguts amb els que, especialment els joves, es poden identificar. El problema sorgeix quan aquests continguts es converteixen en estereotips, els quals els teleespectadors interioritzen com una única realitat. L’estudi Joves, amor i sèries de televisió. Incidència de l’alfabetització audiovisual en la (re)interpretació dels relats amorosos televisius reflexiona sobre la capacitat dels joves en descodificar les estratègies discursives de la ficció seriada i de ser partícips en l’acceptació i la construcció d’estereotips de caire amorós. Gran part de l’estudi es forma a partir de l’elaboració i l’anàlisi de diversos joves universitaris estudiants de belles arts, llenguatge, producció i audiència però sense coneixements sobre educació mediàtica d’entre 20 i 30 anys amb la intenció de comprendre’n el grau d’alfabetització mediàtica i la capacitat de pensar críticament sobre els estereotips amorosos.